Escrits
La implantació del Pla Bolonya va coincidir, no pas per casualitat, sinó per causalitat amb
el seu comiat. En el llibre, que l'autor descriu com una "llarga homilia", repassa la història de la Universitat, en les etapes medieval, renaixentista, il·lustrada i actual. I es plany per la pèrdua del paper de les humanitats en la formació universitària. Fa memòria dels seus anys de formació a la Universitat de Barcelona i dels que van seguir com a professor d'estètica, en els anys setanta, i de critica literària més tard.L'interès que té per a nosaltres el relat i l'argumentació de Jordi Llovet rau en el coneixement de les institucions universitàries com a suport de les ciències. L'estudi de la filologia i de la lingüística és rellevant si va acompanyat de referències històriques sobre el desenvolupament del metallenguatge i de les institucions en les quals es desenvolupa. I Adéu a la Universitat aporta una
informació rica, un judici rigorós i una vehemència narrativa que admira al lector.L'assaig és una elegia, acompanyada de sentit de l'humor i unes crítiques que no deixen àmbit sense vituperar: les tesis doctorals i el directors de tesis, les estudis de gènere i literatura, els màsters de contingut mercantil, les Agències d'Avaluació, l'estat de l'educació a la secundaria, l'adoració a les tecnologies, la pressa, l'estament professoral i els càrrecs facultatius. Ara bé, el centre d'aquesta anàlisi i l'objecte de les crítiques més aspres és el Pla Bolonya.
Per fortuna, Adéu a la Universitat no és un comiat sinó una contribució al debat sobre l'educació, enriquit per un contingut erudit i un sentiment vehement. És també una expressió de gratitud als mestres.
0 comentaris:
Publica un comentari