Probablement, segurament

Quin és el tòpic més estudiat a la història de la lingüística? Probablement, el diàleg Cratil de Plató, que tracta de la relació de les paraules amb el món. En concret, considera si la relació és natural o convencional. Probablement l'estudi de les raons aparegudes a Cratil ha ha emplenat com el que més de monografies la biblioteca d'història.

Quin autor va ser el primer en parlar de Cratil a la història de la lingüística? Segurament, el lingüista danès Vilhelm Thomsen (wikipèdia danesa). Per què? Perquè és l'autor de la primera Historia de la Lingüística (Sprogvidenskabens historie), publicada a Copenhague el 1902. A la fotografia es veu el mestre comparatista -també rector de la universitat de Copenhague- a la seva taula de treball.
A quina conclusió arriba Thomsen en l'estudi de Cratil? Considera que probablement es tracta d'una burla. "Es té la impressió -escriu el fundador de la història de la lingüística- que es tracta tan sols d'una paròdia, de burlar-se del to que es donava a la discussió d'aquests problemes en general".

Han estudiat els historiadors el diàleg Cratil en relació amb altres obres de Plató? Segurament, no.
Han considerat els historiadors la conclusió de Thomsen? Amb seguretat, no.

Aleshores, per a què volem els clàssics? Revisem els clàssic fundadors! Llegim una obra clara i atractiva com la de Thomsen, Historia de la Lingüística; una exposición concisa (Sprogvidenskabens historie; en kortfattet fremstilling). A més de l'edició danesa, hi ha versions en alemany, espanyol, anglès, japonès i xinès. L'edició en espanyol és de 1945, a Labor, amb una traducció de Javier de Echave-Sustaeta, que va ser professor de llatí a la universitat de Barcelona.

La Linguística al Simposi d'Arquitectura de 1972

Parlem d'un esdeveniment rellevant a la història recent de la Lingüística. Es tracta d'un episodi desconegut o bé oblidat. El Simposi Internaiconal d'Arquitectura de 1972, a Castelldefels (Barcelona), es va centrar en l'estudi de la Lingüística.De quins aspectes es va tractar? Quins acadèmics van participar? Per què era tan important per als arquitectes els models de la lingüística estructuralista i generativista? A quines conclusions van arribar els participants?
2009: La lingüística y el Simposio de arquitectura de 1972

Com s'explica la història: les funcions del relat

Un poema narratiu de J.V. Foix, "Fou diumenge passat" ens proposa l'enigma i el joc de definir quins són els elements fonamentals del relat. Les teories de Kenneth Burke i de Jerome Bruner podríen ser-nos ben útils.

El poema en prosa de Foix és del llibre "KRTU" (1932), de la secció "Ombres darrere els lilàs". La pel·lícula empra com a banda sonora la publicació següent: J.V. FOIX "Més enllà dels preceptes. Un llibre i un disc compacte amb dotze poemes en prosa escrits, recitats i comentats per J.V. Foix". Barcelona: Edicions 62 i Fundació J.V. Foix, 2006, CD 12, p. 51.El material sonor prové d'una sessió del 1970 en què es va enregistrar una lectura comentada del poeta.
El vídeo es de l'anònim "espaifi".

Història d'una espantaocells

Espantar-se davant la vida? Ésser un espantall? Recollim l'anotació que fem a un altre lloc, "Carnet de frases", a propòsit dels guions de vida, és a dir, de les avaluacions i dels programes de comportament.

—¿Dónde lo has dejado? –preguntó el chico con interés y tacto.

Ella resopló casi sin fuerzas. Llevaban cascos de moto en el brazo y poco peso más. Cabizbajos iban calle abajo, como si se dejaran llevar por la corriente de un arroyo.

—Yo es que tengo muy mala suerte, muy mala suerte –dijo ella con un tono lastimero.

No había respondido a la pregunta. No debía de saber donde había dejado no se sabe qué.

—Yo es que tengo muy mala suerte –volvió a decir.

Era la historia de su vida. O más bien, el balance. Una historia desgraciada. Quizá su vida era muy triste. Quizá estaba equivocada y sólo había perdido el móvil o las llaves de la motocicleta. Se veía como un espantapájaros, como alguien que no puede reaccionar. Eso diría el psicoanalista Boris Cyrulnik (Autobiografia de un espantapáros, Gedisa, 2009) y perdón por la cita.

—¿Y…? –replicó el acompañante, como si fuera la voz de Cyrulnik.

Él no estaba de acuerdo. No estaba de acuerdo con el juicio o con la actitud de muñeco de trapo ante la adversidad. O con las dos cosas.

La vinculació que fem entre la Història de la Lingüística, per una banda, i aquesta anècdota i la teoria del psicoanalista Cyrulnik, per l'altra, se centra en el material narratiu com a configurador de les perspectives. Sense relat no hi ha passat, perquè el passat existeix com a relat.

Sóc el que crec que em passa?

Respecte l'afirmació: "No som el que ens passa sinó el que creiem que ens passa."
Això deu ser el què un és per a si mateix però no el què és per als altres.
Modificada, la frase diria: "Per als altres no sóc el que em passa sinó el que creuen que em passa"
La intersubjectivitat del ser del jo sembla que és un tema una mica complicat i estaria molt bé poder esbrinar què s'amaga darrera aquesta seductora afirmació que es llegeix al blog "No som el que ens passa sinó el que creiem que ens passa."

Jordi Coll Aurich

"El relat personal s'ha de completar amb el relat social." (Xavier Laborda)

Cyrulnik i els relats de vida

La revista Cuadernos de Pedagogía presenta, al seu número de setembre (393), una entrevista al neuròleg i psiquiatra francès Boris Cyrulnik. Acaba de publicar en castellà el seu darrer llibre, Autobiografia de un espantapájaros (Gedisa, 2009). Tracta del material narratiu de vivències personals amb el qual modelem la nostra identitat.

Assevera l'escriptor i investigador que el creixement personal s'alimenta de la font de l'experiència i també de la font de la retòrica. No som el que ens passa sinó el que creiem que ens passa. Ja havíem llegit en un altre lloc que no importa tant quins són els esdeveniments de la nostra vida com la manera d'assimilar-los i de reaccionar.

El relat personal esdevé una eina de construcció de la identitat i de la cerca de felicitat. Segons Cyrulnik, l'art d'explorar-se i comunicar les descobertes als altres necessita un relat curós, un temps dilatat i un silenci acollidor i amatent.

Vídeos nostres sobre historiografia

Trobareu en aquesta selecció, entre d'altres àmbits, vídeos sobre:

• quaderns escolars, amb il·lustracions d'un corpus històric de l'èpòca franquista;
  
• cartografia barroca i les derivacions retòriques de la seva iconografia;
• la universitat de Barcelona a Cervera, durant l'absolutisme dels segles XVIII i principis del XIX;
• el pati de dones de la Casa de Caritat i el corpus epigrafiat d'aforismes de principis del segle XX;
• Les sorprenents investigacions d'Athanasius Kircher sobre llengua universal, sinologia, antiguitat clàssica, acústica...