2009: La lingüística y el Simposio de arquitectura de 1972
divendres, 23 / octubre / 2009
La Linguística al Simposi d'Arquitectura de 1972
2009: La lingüística y el Simposio de arquitectura de 1972
dimecres, 30 / setembre / 2009
Com s'explica la història: les funcions del relat
El poema en prosa de Foix és del llibre "KRTU" (1932), de la secció "Ombres darrere els lilàs". La pel·lícula empra com a banda sonora la publicació següent: J.V. FOIX "Més enllà dels preceptes. Un llibre i un disc compacte amb dotze poemes en prosa escrits, recitats i comentats per J.V. Foix". Barcelona: Edicions 62 i Fundació J.V. Foix, 2006, CD 12, p. 51.El material sonor prové d'una sessió del 1970 en què es va enregistrar una lectura comentada del poeta.
El vídeo es de l'anònim "espaifi".
dimecres, 23 / setembre / 2009
Història d'una espantaocells
—¿Dónde lo has dejado? –preguntó el chico con interés y tacto.
Ella resopló casi sin fuerzas. Llevaban cascos de moto en el brazo y poco peso más. Cabizbajos iban calle abajo, como si se dejaran llevar por la corriente de un arroyo.
—Yo es que tengo muy mala suerte, muy mala suerte –dijo ella con un tono lastimero.
No había respondido a la pregunta. No debía de saber donde había dejado no se sabe qué.
—Yo es que tengo muy mala suerte –volvió a decir.
Era la historia de su vida. O más bien, el balance. Una historia desgraciada. Quizá su vida era muy triste. Quizá estaba equivocada y sólo había perdido el móvil o las llaves de la motocicleta. Se veía como un espantapájaros, como alguien que no puede reaccionar. Eso diría el psicoanalista Boris Cyrulnik (Autobiografia de un espantapáros, Gedisa, 2009) y perdón por la cita.
—¿Y…? –replicó el acompañante, como si fuera la voz de Cyrulnik.
Él no estaba de acuerdo. No estaba de acuerdo con el juicio o con la actitud de muñeco de trapo ante la adversidad. O con las dos cosas.
dilluns, 21 / setembre / 2009
Sóc el que crec que em passa?
Això deu ser el què un és per a si mateix però no el què és per als altres.
Modificada, la frase diria: "Per als altres no sóc el que em passa sinó el que creuen que em passa"
La intersubjectivitat del ser del jo sembla que és un tema una mica complicat i estaria molt bé poder esbrinar què s'amaga darrera aquesta seductora afirmació que es llegeix al blog "No som el que ens passa sinó el que creiem que ens passa."
Jordi Coll Aurich
"El relat personal s'ha de completar amb el relat social." (Xavier Laborda)
Cyrulnik i els relats de vida
La revista Cuadernos de Pedagogía presenta, al seu número de setembre (393), una entrevista al neuròleg i psiquiatra francès Boris Cyrulnik. Acaba de publicar en castellà el seu darrer llibre, Autobiografia de un espantapájaros (Gedisa, 2009). Tracta del material narratiu de vivències personals amb el qual modelem la nostra identitat.Assevera l'escriptor i investigador que el creixement personal s'aliment
a de la font de l'experiència i també de la font de la retòrica. No som el que ens passa sinó el que creiem que ens passa. Ja havíem llegit en un altre lloc que no importa tant quins són els esdeveniments de la nostra vida com la manera d'assimilar-los i de reaccionar.El relat personal esdevé una eina de construcció de la identitat i de la cerca de felicitat. Segons Cyrulnik, l'art d'explorar-se i comunicar les descobertes als altres necessita un relat curós, un temps dilatat i un silenci acollidor i amatent.
dissabte, 12 / setembre / 2009
Vídeos nostres sobre historiografia
- quaderns escolars, amb il·lustracions d'un corpus històric de l'èpòca franquista;
- cartografia barroca i les derivacions retòriques de la seva iconografia;
- la universitat de Barcelona a Cervera, durant l'absolutisme dels segles XVIII i principis del XIX;
- el pati de dones de la Casa de Caritat i el corpus epigrafiat d'aforismes de principis del segle XX;
- Les sorprenents investigacions d'Athanasius Kircher sobre llengua universal, sinologia, antiguitat clàssica, acústica...
Un clàssic, la gramàtica de Port-Royal
La gramàtica "general i raonada" era un manual original per als nens de l'abadia de Port-Royal. Alli vivia una comunitat catòlica que professava la doctrina jansenista, un corrent rigorista de la religió, que estava en pugna amb els jesuites.
És interessant de llegr les seves pàgines, que expressen uns conceptes clars i breus sobre l'art de parlar. El fonament és la teoria del signe i la divisió de la gramàtica en parts sobre el significant (la grafia i la prosòdia) i el signficat (la morfologia i la sintaxi). Aquí tenim reproduït el text de la gramàtica en la versió i format original.
1660 Grammaire générale et raisonnée de Port-Royal
